dijous, 15 de novembre del 2007

Parlar de rostits, farcits i guisats i, no tant d'estofats era en la nostra juventut i infància parlar de cuinats de festa. El rostit era el plat omnipresent en totes aquelles festes assenyalades, trovades de família i grans dinars de festa major, on tots els parents eren invitats i els quals mai no deixaven d'assistir-hi. Una taula ben parada i un bon àpat no eren tal sensa aquesta cassola. Podiem afegir entrants o altres plats darera el rostit, però aquest era el gran plat.
Actualment, com moltres altres coses, han canviat molt els coostums i també l'importancia del plat. Avui podem gaudir del rostit diàriament si tenim temps de preparar-lo: de ben segur que aquest factor és el que condiciona molts cuinats a més d'aquest. Potser aquest pas del temps i els canvis soferts en la nostra vida i societat s'evidencien més davant de fets com aquest. És per aquest motiu que sovint coses com aquesta ens porten a reflexionar sobre el canvi en el valor de les coses, tot i reconeixent que aixó és una petitesa. En tot cas actualment un bon plat de rostit és encara i serà durant mol temps un gran plat.